Per nosaltres, això ajudarà a planificar les activitats, aplicar i monitoritzar durant la sessió. És important tenir en compte, també, que durant la fase de programació i disseny de la classe cooperativa s’han de preveure les potencialitats dels alumnes, conèixer els que saben sobre el tema, les habilitats, actituds, interessos i estils d’aprenentatge, per determinar les seves necessitats d’aprenentatge.

L’aprenentatge cooperatiu necessita de la participació directa i activa dels alumnes ja que han de treballar junts per assolir objectius comuns i elaborar productes concrets.
L’experiència que presentem segueix el que hem comentat en l’apartat anterior que n’explica l’estructura i contingut.
No es tracta de treballar únicament en grup sinó que hi ha d’haver una part d’intercanvi d’experiències grupal en la línea de la zona de desenvolupament pròxim de Vigotsky però acompanyat del treball individual d’acomodació de tot el què es fa, a partir de la relació i les aportacions conjuntes.
En la filosofia que impregna la classe cooperativa destaca la conveniència de treballar les normes de relació interpersonal en els següents aspectes:
• Valorar les diferències individuals
• Refusar les injustícies
• Donar importància a: diàleg, cooperació, convivència, respecte i solidaritat.
A partir d’aquí, l’organització dels equips, les normes de funcionament (consensuades entre tots i assumides per fer-les pròpies) i les estratègies cooperatives seran els elements bàsics que faran prosperar positivament aquesta metodologia.

És important variar les tècniques de treball en grup per afavorir l’aprenentatge i adaptar-nos a les diferents característiques dels nostres alumnes. En destaquem algunes que poden ser interessants i de fàcil aplicació:

ATENCIÓ DIRIGIDA:
 Aquesta proposta pot ser utilitzada per generar idees, descripcions o definicions de conceptes.
 Demanar a cada alumne fer un llistat de  5-7 paraules o frases que descriguin o expliquin un concepte particular.
 A partir d’aquí es fan equips petits per discutir les idees o seleccionar aquelles en els que tots estan d’acord.

ANOTACIONS PER PARELLES:
 Per parelles llegeixen, estudien i examinen punts claus.

CAPS NUMERATS JUNTS:
 Es numeren els participants de cada grup.
 Resoldran les situacions plegats i després sortiran a fer la resolució conjunta aportant el què ha pensat cada grup en funció del número que digui el mestre (és un sistema que avalua l’aprenentatge de cada membre del grup)

FOLI GIRATORI:
 Dins de cada equip un alumne o el secretari del grup comença la feina (redactar un conte, escriure llistat de paraules, fer frases, resums del tema estudiat…) i li passa al següent grup.
 Es pot començar sense o amb consens sobre la idea, el contingut….

DOCUMENTS D’UN MINUT:
 Demanar comentaris sobre preguntes o explicacions del mestre donant un temps curt d’un minut aproximadament.
 El mestre utilitza documents per iniciar la discussió i per donar informació.
Ex: què ha estat el més important que heu après avui?, què no ha quedat clar?, de quin aspecte voleu aprendre una mica més? ….

ENVIAMENT DE PROBLEMES:
 Per aconseguir discussions en grup i revisar material o solucionar problemes…
 Cada membre del grup pensa una pregunta sobre un tema i l’escriu.
 Després fa la pregunta als altres membres que s’ha de respondre consensuadament.
 Cada equip envia les seves P i R. als altres equips que les han d’anar responent.

QÜESTIONAMENT DIRIGIT I GUIAT:
 Es busca generar discussió al voltant d’un tema.
 El mestre fa una exposició breu  (10 a 15 minuts) assignant feines  llegides o escrites.
 Aporta als alumnes un conjunt d’esquemes amb preguntes com: (quina és la idea central de…?, què passa si….?, quin seria un altre exemple de….? Explica com…? Quines conclusions puc treure en relació a…?)
 Han de trobar les idees rellevants.
 Els alumnes escriuen les preguntes basades en el material treballat.
 Utilitzar el màxim de preguntes possibles

TRENCACLOSQUES:
 Un tema el dividim en parts.
 Als alumnes, per equips, se’ls assigna una part.
 Cada un treballa la seva part i després l’explica a la resta del grup.
 S’avaluaria el treball de cada part i el resultat final.

PENSAR/COMPARAR/COMPARTIR:
 Discussió en tres fases.
 Es presenta el contingut, es compara el què tothom sap sobre el tema, es consensuen acords
 El resultat final es compartirà amb els altres grups ja sigui a través d’un representant o en global de classe.

CIRC:
 Treball per especialistes.
 Distribució dels continguts a treballar. Reunió de cada especialista.
 Posada en comú general del grup.

A l’hora d’avaluar els aprenentatges tindrem en compte que és bàsic que tothom entomi les seves responsabilitats dins del grup per assegurar que tots assoleixen els objectius previstos. Tots han de demostrar el nivell de coneixement dels continguts tractats a partir de diferents tècniques i estratègies tenint clares un seguit de premisses de valoració i seguiment de les accions que realitzen els alumnes. Destaquem:

• Cal efectuar el seguiment del procés i avaluacions en el context dels equips d’aprenentatge tot i que observarem el rendiment de cada alumne.
• Les observacions es faran una vegada i una altra ja que els equips necessiten rebre una retroalimentació continua sobre el nivell d’aprenentatge que està realitzant cada membre. Cal fer preguntes freqüents als alumnes.
• Utilitzar uns criteris predeterminats per fer totes les observacions i avaluacions evitant comparar els nivells de rendiment dels alumnes per no afectar la motivació.
• Utilitzar diferents fórmules de diagnòstic (segons el desenvolupament individual, segons el desenvolupament global…) i instruments de recollida de dades (observació directa i indirecta, recollida de notes de camp, full d’observació sistemàtica, diàleg, proves escrites…)

Un element important és que sempre s’ha de donar un tancament a les activitats o sessions de la mateixa manera que sempre ha d’haver una presentació amb connexió amb les idees prèvies que poden estar relacionades. Aquests tancament al que fem esment pot tractar-se d’un resum en el que els grups recullen les idees principals del què han fet, una descripció de les actuacions o dels continguts tractats, definicions clares dels termes treballats, etc.

Finalment, en relació al material necessari hem de dir que, essencialment, l’aprenentatge cooperatiu utilitza els mateixos materials curriculars que són d’ús convencional però presentats i distribuïts d’una manera diferent que afavoreixi la cooperació entre els alumnes.