Comiat Isabel

Des 17, 2013 Escola 10

---

Ahir a la tarda va morir la ISABEL MORALES, mestra del centre durant 28 anys.

Ens ha deixat després d’una llarga malaltia que l’ha mantinguda apartada de la docència en els darrers 2 anys. Segur que molts de vosaltres la coneixíeu.

L’enterrament serà demà a les 12h. del migdia a la capella del cementiri de Terrassa.

Li dediquem aquest poema, escrit per Miquel Martí i Pol adreçat a la seva esposa quan es va morir:

LLETRA A DOLORS

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure,
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia,
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tan volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja o hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

---

---

---